Institut d'ensenyament secundari a Rubí

1996
Dates: 
Proyecto 1993 - Finalització obres 1996
Superfície: 
5.973m²
Pressupost: 
2.459.493€
Promotor: 
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament
Treball: 
Proyecto básico, ejecutivo y dirección de obra
Direcció: 
C/ Lepant. Rubí
Arquitectes: 
Joan Arias - Martin Azkarate
Constructor: 
Vias y Construcciones, S.A.
Col·laboradors: 
Albert Malavia

El solar on s’havia de situar el projecte mostrava un gran buit d'edificació que deixava lliures les vistes llunyanes que s'estenien fins a la muntanya de Montserrat. Es va determinar que un cop finalitzat l'edifici això no es perdés.
Al mateix temps, s'havia de tenir en compte la limitada superfície del solar respecte al programa de necessitats. S'havia d'ocupar el mínim de terreny per tal d'utilitzar la resta per a les pistes esportives i altres activitats.
Per aquests dos motius es va projectar un edifici molt compacte, alliberant el màxim espai possible, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació.
L'accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del carrer Lepant, a través d'un gran porxo que travessa l'edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l'entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el Carrer Lepant.
L’edifici s'organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers.
L'organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors de l'edifici. Els patis, a més d'il.luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l'interior de l'edifici. A la planta més baixa l'edifici es torna transparent de costat a costat. Així es produeix un contrast entre la suavitat dels patis interiors on la llum llisca pel revestiment de rajols de vidre i la rugositat de les façanes.
Les façanes, de les quals s'eliminen les arestes, es treballen amb pedra de Begur, utilitzada de manera habitual en sòcols d'edificacions populars, i formigó. Aquestes fan que l'edifici aparegui ancorat al lloc original desvinculant-se de les edificacions properes que l'envolten, de caràcter molt divers, per relacionar-se amb un entorn més ampli, dotant l'Institut d'un caràcter atemporal deslligat de les formes i materials.