Plantejar una plaça a partir d'un edifici és de difícil comprensió, més quan la plaça com a tal no existeix, ni es reconeix, si no és com un gran buit.
El sol és gairebé l’única cosa real.
Provocar una ombra i marcar així el nostre territori sembla lògic. L'ordenació de la plaça ens posa els límits.
Un cop a l'ombra podem prosseguir i construir l'edifici. Un espai propi, protegit i que permeti, des d'ell mateix, relacionar la plaça amb l'Ajuntament.